Els Pilars de la Creació

La nebulosa de l'àliga, M16 en el catàleg Messier, és un cúmul estelar obert i una gran àrea de nebulositat molt brillant anomenada nebulosa d'emissió. En el centre de la imatge es poden veure unes estructures que fan uns 6 anys llum de banda a banda.

Les imatges que va fer el telescopi Hubble el 1995 de una zona concreta de la nebulosa en el rang visible, es varen convertir en una icona per ser les més detallades i impressionants d'una zona de naixement d'estrelles. Aquesta zona es coneix com Els Pilars de la Creació i el que es pot veure és una sèrie de columnes de gasos que estan pressionats pels vents solars de llum ultraviolada de les estrelles properes (del cúmul NGC 6611) i deixen les zones més denses del gas erosionades. En uns pocs milions d'anys hauran desaparegut.

Aquestes zones més denses han de correspondre a concentracions del gas degut a la gravetat i, per tant, deuen de estar col·lapsant per formar estrelles noves. En el moment que aquestes estrelles arribin a una temperatura suficient, començaran a generar energia a través de les reaccions nuclears que passen a totes les estrelles i netejaran la nebulosa amb la pressió de la radiació.

Un dels descobriments a les imatges del 1995 va ser que en el gran detall de les imatges es podien veure (fins a 73) protuberàncies que estaven quasi totalment separades de les columnes principals. Els van anomenar glòbuls gasosos en evaporació (EGG en anglés) que semblava que podrien contenir una estrella a punt de nèixer en el extrem encarat al vent solar.

El que no podem veure és si realment hi ha una estrella a punt de sortir de l'ou perqué la densitat i la pols que les envolten no són transparents per la llum visible i no podem estar segurs.

El 2001, fent servir l'instrument infraroig ISAAC del telescopi VLT ANTU de 8.2m del ESO's Paranal Observatory a Xile, s'aconsegueix penetrar l'interior dels EGG fent servir diferents freqüéncies d'infraroig.

El que varen fer els astrònoms va ser ajuntar el millor possible les imatges i començar a cercar estrelles a la posició dels EGG tenint en compte que no sigui una estrella del fons. Així que van trobar que dels 73 EGG que havien comptat, 11 tenien estrelles associades.

A jutjar per la lluminositat de les estrelles en aquestes freqüéncies, es dedueix que són menys massives que el Sol. Recorda que estem mirant amb infraroig i que les temperatures que es veuen són molt baixes. La majoria dels grums es troben a la columna 1 i a prop de l'estrella que il·lumina la nebulosa, per tant, podem dir que no trigaran en apareixer les noves estrelles un cop s'hagi escampat la resta del gas i pols.

El que no sabem és qué passarà un cop quedin exposades al vent solar de les estrelles massives perqué si desapareix el núvol, les estrelles no podran continuar incorporant massa i, a més, és possible que no es puguin formar planetes al voltant. El gas que hauria d'anar caient a l'estrella, hauria de formar remolins que serien els precursors dels protoplanetes.

Finalment el Hershell ens ha fet arribar la imatge que voliem fent servir freqüéncies d'infrarroig llunyà. Ara podem penetrar totalment dins els núvols de gas i determinar les temperatures.

Les zones vermelles són les fredes, a 10 K sobre el zero absolut, mentre que les blaves tenen una temperatura de 40 K. Pot ser et sembla que no és res, però pensa que s'ha escalfat a partir de la llum de les estrelles del voltant i s'ha concentrat per començar el procés de creació d'estrelles.