2na etapa. Foncebadón - Ponferrada

Samarreta groga.
Alberg amb lliteres :-(

Després de veure la Lluna i Venus en el cel de l’albada, hem arribat a la Cruz de Ferro els primers. No hem pogut fer fotos perquè era molt fosc i ens h calgut esperar una estona abans de tirar les pedres que portàvem.

Quan ja era clar han arribat els primers pelegrins. Hem continuat el camí i, de sobte, ens ha creuat un cérvol. La Cris li ha pogut fer un vídeo.

Després hem passat per Manjarín. Ens ha rebut un home que no era el Tomás. Ens ha ensenyat un llop que té i ens ha posat segells. Ara per ara no accepta hostes perquè està de reformes, cal pensar que no té ni aigua corrent. S’ha fixat en el Moma i ens ha preguntat com es deia.

Després hem continuat la baixada fins El Acebo. Aquí hem fet un desdejuni i, de nou, el cambrer s’ha fixat en el Moma i li ha tocat les orelles. A la Cris li fa molta gràcia. Era el primer bar que hi ha un cop entres al poble, i el regenten uns anglesos.

Continuem fent la baixada, que realment costa una mica perquè és un camí irregular amb pedres. Arribem a Riego de Ambrós, poble desert, on posem segell a l’església de Sant Nicolás. El cuidador ens ha animat a veure l’edifici, del segle XII. En sortir de Riego de Ambrós hem recordat la baixada a Molinaseca. La veritat és que es fa interminable perquè costa caminar per les pedres.

A més, hem trobat bicigrinos que no volen anar per la carretera i són un perill. Entre que costa mantenir-se dret, per les pedres i les bicicletes a tota velocitat, no entenc com no hi ha més accidents.

Finalment arribem a Molinaseca i dinem. Ho hem fet al mateix lloc de l’any 18. I després fem el tros que es falta fins Pontevedra. Aquest cop anem per la carretera. És una mica dur per la calor i perquè estem cansats, però és més curt.

Ens seguia una noia que ha estat dubtant per on anar en veure que nosaltres no agafàvem el camí oficial. Al final ens ha seguit.

A Ponferrada arribem a l’alberg i li comentem a la propietària que em estat abans. Ens dutxem i anem a fer la visita al castell Templari quan el sol cau i prenem unes tapes. Tornem a l’alberg i ja fins demà. Estem bastant cansats.