10a etapa. Melide - Salceda

Samarreta groga
Alberg amb habitació i bany :-)

Tenim una etapa llarga pel cansament que portem a sobre. Ens llevem a les 05:30 i a les 06:00 sortim. Està tot fosc i el dia tapat, per tant caminem quasi una hora amb la llanterna. Hi ha una noia japonesa (o similar) que hem vist varis cops, no diu res i sembla tenir sempre tanta pressa, que sempre ens avança, però avui va darrera nostre per la foscor de la nit abans de l’albada. No diu ni piu.

Fem l’esmorzar en un bar del camí. Avui, com que sortim de Melide i la etapa oficial acaba a Arzúa, no tenim la romeria durant l’etapa. A més, nosaltres anem a Salceda.

La Cris i el Moma veuen un esquirol però jo no he arribat a temps també veuen un àliga amb alguna cosa agafada amb les urpes, pot ser una pressa que deixa caure. Tampo no he arribat a temps.

Continuem i ens troben de cara a la guàrdia civil a cavall. Són els mateixos d’ahir i reconeixen al Moma. ‘Hoy el oso ha Salido tarde’, diu. S’atura i li expliquem que sortim de Melide, que portem força estona en el camí.

Fem una parada a Arzúa, en el primer bar obert que trobem, necessitem descansar una mica i anar al lavabo. Més endavant posem el segell en un lloc on hi ha monges i ens pregunten d’on venim.

Abans de sortir d’Arzúa posem el segell a l’església. En el camí anterior també el vàrem posar aquí.

Continuem fins una nova parada a la Taberna Nova on fem una cervesa. Una dona ens sent parlar en català i ens pregunta en català i parlem una mica. La resta de la seva família és galega.

Seguim el camí i ens trobem poca gent. Hi ha bon paisatge i finalment surt el sol. Arribem a un lloc on volem dinar abans de fer els darrers 20 minuts i resulta ser el lloc de la bruixa. Recordem que la noia era bastant ‘borde’, però enguany hi ha una dona que ens ha donat conversa i tot.

Ara ja fem el final d’etapa i ens desviem del camí per arribar a Salceda on tenim una habitació súper pija en un alberg turístic molt maco.

Hem fet la rutina d’aquest dies i fem la dutxa, migdiada, demanem una rentadora de roba i després a sopar.

Mentre fem temps pel sopar, hem parlat amb el cuiner del lloc. Resulta que ens ha parlat en català! Les seves filles vàren néixer a Argentona. Hem parlat de temes autonòmics tant de Catalunya com de Galícia.

Jo he anat a fer unes fotos de les vaques i, en sortir, encara estava l’home. Ha passat el cunyat i hem continuat la conversa una estona.

Després hem passat a sopar al restaurant. Molt bo, un salpicón de marisc i pollastre amb patates. Menú de pelegrí.

Anem a dormir que demà tenim la darrera etapa de 30km!