Ponferrada - Villafranca del Bierzo

Avui és festiu. Ens lleven a les 06:00 i sortim a les 06:30. Aconseguim sortir de Ponferrada a les 07:00. El camí de sortida és una estafa, sort que seguim alguns pelegrins. L'any passat vàrem fer la ruta curta però enguany no ho teniem clar i hem seguit les fletxes.

Avui tenim carretera fins a Cacabelos. Anem passant per la zona rural de Ponferrada i seguim la carretera local. Esmorzem en Camponaraya, com sempre, en el mateix bar. Continuem la ruta fins a entrar a Cacabelos, on hi ha un àrea de desscans i fem una parada. Aquí es troba el segell de l'Ovelleta que l'any anterior varem recuperar. Ara un Grafitty fet sobre la paret de pedres ho ha esborrat tot. Tornem a posar el segell.

A partir d'aquí entrem en la zona de els vinyes. Hi ha un punt on cal decidri si segueixes pel camñi original o continues per la carretera fins Vilafranca. Decidim fer el camí original. Aquest tram és una mica feixug però enguany ho hem fet molt bé. La veritat és que és molt maco el paissatge que es veu.

La Cris, de seguida que ha notat molèsties, s'ha posat els pegats i ha continuat a ritme s'esprint. Passem pel poblat Valtuille de Arriba on trobem, degut a les festes locals, que passa la banda de música. Són tres tocant i van sols. Som els únics que els veiem passar cap el centre de la vila. Uns homes li diuen a la Cris, que va amb el panda, que deu de pesar, però no.

Continuem per les vinyes. Més endavant un home aturat amb el cotxe i amb el maleter obert, m'ofereix que agafi una o dues peces de fruita. Jo li accepto, li agraeixo i li agafo una pera.

Finalment arribem a Villafranca i busquem l'hotel. Passem per devant del Ave Fénix i recordem les vegades que ens hem allotjat aquí. Aquest cop estarem en un alberg en un antic monestir on tindrem una habitació privada. la veritat és que impressiona molt per les dimensions de l'edifici i del claustre. L'habitació es troba en el primer pis i a la Cris li fa una mica de respecte.

Hem arribat juntament amb una parella una mca extranya. La dona de la recepció també ho ha trobat rar. Resulta que ella fa el camí i ell va amb el cotxe per donar-li suport. Sembla que han sortit de Roncesvalles i ella ha intentat fer-lo descalça. Fins que el fisio li ha dir que ho deixi.

A l'hora de dinar hem anat a la plaça, però estava a tope de turistes, de Madrid. Hem trobat una taula alta i hem dinat de fàbula. Hem estat testimonis d'una bronca entre cambrers perquè ens ha atès una noia i un cambrer li ha tret la comanda - "Pues ahora la sirves tú", li deia -... però bé, hem dinat molt bé.

Després hem dormit una mica i hem anat a fer la rentadora. Per anar a rentar la roba hem de passar el claustre, entrar per unes escales enormes, arribar a una zona on són les rentadores. per estendre la roba cal sortir fora i trobar una zona d'estenedors. No trobem a ningú, sembla que estem sols. Mentre funciona la rentadora jo he fet fotos per l'edifici.

Anem a veure la platja fluvial, que no hem vist en cap ocasió, i la trobem de gom a gom. La Cris ha entrat els peus a l'aigua, que està molt freda. Decidim anar a la plaça a fer una gelat i més tard a recòrrer el carrer de l'aigua que està ple d'arquitectura tipica. Tambe hem trobat l'antic camí, així que demà no farem la volta completa al poble, sortirem per aquí.

Quan tornem al monestir, recollim la roba estesa i anem a un bar a fer unes tapes per sopar. No tenen res, de res. Canviem de bar i demanen alguna cosa. Ja no els hi queda res. Sembla que tots els visitants han acabat amb tot. Són poc previsors tenint en compte que arriba molt agent que està de vacances.

Anem a l'habitació i ens preparem per dormir. La Cris no ho veu clar perquè estem al monestir. Fa molta calor i, a mitja nit, obro la finestra. A fora fa rasca.

• Track
  https://ca.wikiloc.com