O Cebreiro - Triacastela

Ens llevem a les 06:00 i a les 06:30 sortim. Fem la ruta fins a Liñares, que sempre l'hem fet durant el día quan teniem l'alberg Linar do Rei, ara és fosc i ens cal portar frontal. De camí pel bosc trobem una tenda d'uns pelgrins que passen la nit.

Seguim la ruta desde Liñares i quan creuem el pobla de Hospital, una senyora ens ofereix tortes. Li agraïm però no li agafem. Arribem a la pujada de l'alt del Poio (deu n'hi do!) i, un cop adalt, fem l'esmorzar com sempre. La Cris el seu suc de 50 cl. i la truita. Hi ha força cua perquè anem una hora més tard respecte l'any passat.

Van arribant grups d'homes i dones que fan molt de soroll, criden, no prenen res i molesten a la gent que estem esmorzant i trenquen el silenci del lloc, que té unes vistes impressionants a la vall.

Continuem i després d'una estona trobem la desviació de la variant que passa per sobre de la carretera. Li hem comentat a la parella de catalans que estàven al bar del Poio, no sabem si el faran.

La variant és com la recodàvem i al final tornem al camí principal on surten les vaques i hem d'esparar que passin. Al Moma li diuen 'qué oso más bonito que llevas'.

Fem la baixada a Triacastela i quen estem arribenat passen més vaques. Jo vaig a fer-lis fotos però al senyora que les porta em diu 'no foto. No hay mas fotos ya!' No li pensava fer cap foto a ella, només a les vaques. Aquest és un dels temes de debat degut a la massificació del camí.

Arribem a triacastela i anem directes a l'alberg. Saludem al Manu i es allotja amb diverses opcions. Al final estem amb dues lliteres, una per cadascún i compartim amb una noia de Mallorca. El Manu ens ha donat llençols i mantes sense càrrec, volem rentar la roba i ens l'ha fet ell, fins i tot estendre-la mentre dinàvem. Li hem dit que no ho havia de fer. Li hem pagat la rentadora però no ha volgut acceptar cap compensació, tret d'una abraçada...

Després de descansar una mica hem anat a l'ajuntament. Hem vist que la gent del poble porta una samarreta i ens han dit que els donen de franc, per les festes. Hem arribat i esperem que obrin. També hi és la companya d'habitació. Quan obren, demanen les samarretes, només hi ha 3 de la talla L i som els primers en entrar.

També hem vist que hi ha una Triacastelana. Posem el nom i ens la segellen al mateix ajuntament. Ara hem d'anar a la missa de les set, on cantarà la coral de Sarria. Ens acompanya l'Aina i aprofitem per donar-li una maneta. Li expliquem què vol dir i ens ho agraeix. Aquesta és la primera etapa per ella i li hem explicat algunes coses del camí.

Escoltem la missa cantada i, en acabar, dediquen una cançó als pelegrins, en gallec. És molt emotiva. Quan tot acaba, jo m'apropo a la directora i li dono les gràcies perquè ens ha emocionat. A ella li agrada sentir-ho i em fa una abraçada.

Mentre jo faig cua per a segellar amb el capellà, la Cris parla amb la directora i, com la té aprop, li presenta a l'alcaldesa, l'Olga. I li pregunta a la Cris si ja tenim la samarreta. Tornem a l'alberg fins l'hora del sopar. Anirem a la 'pancetada' que fan. A l'alberg estan tocant la guitarra i ens comenta el Manu que ja fa 'una hora' que hi ha concert.

Baixem a la zona de la festa però encara ho estan preparant tot. Fem una cervesa a la barra mentres (4€). Ens apropem a la part de sota on tenen les grelles i fem la cua per menjar. Et donen vi, pa, panceta i xoriço. Anem a menjar-ho a la taula-barra devant de la gent de la coral. Ens saluden i comenten que recorden a al Cris de la missa. Comencem a xerrar amb ells. De sobte arriba el Manu i ve a sopar amb nosaltres.

Xarremt una bona estona fins que ens acomiadem fent-nos abraçades i plors. Li diem lo bona persona que és i l'agraïment que tenim.

Anem a dormir per a fer l'etapa de demà a Samos.

• Track
  https://ca.wikiloc.com