Els tipus d'intel·ligència artificial

La IA és un pas més en l'evolució del programari que, com va passar amb la incorporació dels ordinadors, ha de permetre que la vida diària dels humans sigui més senzilla. Aquest és el principi amb què es crea el programari i la programació daquest programari.

És a dir, hi ha una programació implícita que fa que les accions o decisions que pren el programari se centrin en una lògica basada en les dades empíriques amb què es processa l'entrenament de les xarxes neuronals de la IA.

Les IA no prenen decisions per si mateixes, sinó que són fruit del processament d'aquesta programació. L´inconvenient és que no disposem d´entrada de tots els possibles resultats que pot donar un input concret, cosa que ens porta a pensar que la IA crea els seus propis raonaments, però no deixen de ser un subconjunt de la totalitat de respostes que es poden obtenir. El pas següent és el filtratge o poda d'aquelles àrees neuronals els resultats de les quals no són correctes, o acceptables, per tenir un programari fiable.

Aquest tipus d'IA, centrada en un objectiu o domini que es pot programar perquè aprengui de dades i adaptar-se a unes circumstàncies, és el que s'anomena Intel·ligència Artificial Estreta o ANI (Artificial Narrow Intelligence) i requereix de percepció visual, reconeixement de llenguatge , traducció, presa de decisions, etc.

D'altra banda, la Intel·ligència Articifial General o AGI (Artificial General Intelligence) és aquella de la qual s'espera que la màquina sigui tan intel·ligent com un humà i pugui fer tasques com les realitza un humà. Per exemple, anar a la cuina i preparar una tassa de cafè. Evidentment aquest cas només el podem veure a les pel·lícules de ciència-ficció, per ara.

Les màquines AGI han de poder raonar, planejar, entendre el llenguatge natural i solucionar problemes d'una manera similar a la que ho faria un humà. Però no només en un camp específic, sinó en qualsevol situació, de manera que serien capaços de tenir intel·ligència general.

Si considerem l'evolució de l'AGI, la mateixa AGI podria col·laborar en el desenvolupament de noves màquines intel·ligents i crear màquines encara més intel·ligents. Tots aquells que no entenen com funciona la IA actual i, en conseqüència, la temen, argumenten que un dia l'AGI sobrepassarà totes les capacitats intel·ligents dels humans, sotmetent-los i esclavitzant-los, com Skynet a Terminator. El que és clar és que aquest cas no és una preocupació real per als investigadors i que, de moment, intentem arribar a l'AGI. Que tampoc no és una realitat.

L'anomenada Superintel·ligència Artificial, ASI (Artificial Super Intelligence), representa una evolució en què la IA no només realitzin tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, sinó que també superarien els humans en pràcticament tots els aspectes de la intel·ligència. Però no són aquests els problemes de la IA actualment; el problema són els usuaris.

Però potser hauríem de considerar l'altra part, la que apareix a les novel·les de ciència ficció d'Isaac Asimov, on els robots creen la Llei Zero, per sobre de les que han creat els homes per protegir-se de l'AGI, però que, en realitat , aconsegueixen salvar la humanitat.

En el terreny de la realitat, podem considerar les principals diferències entre l'IA actual i l'AGI desitjada:

- l'AI està dissenyada per operar en un domini específic segons el seu entrenament, mentre que l'AGI s'ha de poder adaptar a les diferents situacions a què s'hi faci front i aprendre'n.

- l'AI està limitada a una sèrie de capacitats, mentre que l'AGI pot ser revolucionària en alguns sectors.

- l'AI es basa en algorismes preprogramats amb l'aprenentatge, mentre que l'aprenentatge de l'AGI es basa a cercar mètodes per resoldre problemes.

El cofundador d'Apple, Steve Wozniak, va suggerir un test per validar una màquina AGI on un robot hauria d'entrar a casa teva, trobar la cuina i fer-te una tassa de cafè. Seria la versió actualitzada del test de Turing.