Colonia de Sacramento

Argentina i Uruguai tenen com a frontera el Rio de la Plata que consideren com el mar (el mar real és l'oceà) i estan separats entre 20 i 220 km pel riu. Una opció per als argentins és fer una sortida a Uruguai, a Colònia concretament, on molts es compren casetes per passar-hi els caps de setmana. Un dels principals atractius que té Colònia és la tranquil·litat amb què es viu.

Sortim de casa a les 08:00 per anar a la zona de Puerto Madero on hi ha la terminal de Buquebus. Passem per immigració per sortir del país i qui ens posin el visat d'entrada a l'Uruguai. El trajecte es fa en dos tipus de transport: l'exprés va en una hora. I el ferri ho fa en tres hores. És un vaixell enorme, de diverses plantes que transporta vehicles.

Nosaltres anem a primera, en seients que et permeten dormir una estona. Un cop arribem a Colònia, ens espera un tour per fer la visita. Primer mengem i després fem el tour.

No és una ciutat gaire gran i en uns minuts hem capgirat. Després anem al centre històric per veure'l en detall. Colònia es caracteritza per la bellesa del centre històric, patrimoni de la humanitat, i per la manera com es viu aquí. Al principi, el que ens impressiona és que les motos porten dos o tres passatgers i hi van tots sense casc. Després vas descobrint que no hi ha semàfors, que la gent és amable, que van tranquils, que un vehicle s'espera que passin els vianants amb una parsimònia insofrible per a la civilització. I no xiulen.

No teníem molt de temps perquè tornàvem a les 19:00 però ens ha donat temps de veure el poble, pujar al far, prendre una copa a una de les terrasses on és impossible resistir-se a seure, fer fotos, arribar a la platja...

A la platja la gent es banyava, encara que el color de l'aigua, marró, fa la sensació que no és possible el bany, però en realitat és una aigua molt neta, sense sediments però que porta dissolts llots que li donen aquest color.

Durant el retorn, tenim l'oportunitat de veure la posta de sol a la ciutat de Buenos Aires al fons. Un cop a Argentina, de nou, hem anat a sopar a Puerto Madero. Volíem anar a un restaurant molt agradable de la zona i que és dels que es consideren cars. Vam sopar molt bé, però no havíem d'haver demanat un “únic plat cadascú” sinó un per a tots dos.