El colectivo

Avui hem anat a dinar amb Osvaldo, un argentí que va ser a Espanya. Havíem quedat on treballa el Xavi i hem anat unes quantes quadres més avall a un restaurant anomenat Rioja. El Xavi no li havia comentat que la Jo m'afegiria al dinar, però ell no li havia comentat que quedava amb un company, així que hem menjat tots quatre. Ha estat un esmorzar molt agradable.

Hem demanat tots cassola de marisc, però no saben què és el marisc, doncs això: calamars amb pèsols.

Quan anàvem al restaurant, el més difícil és travessar el carrer. Especialment quan passen unes caixes amb rodes, plenes de gent que es desplacen a la velocitat del so: los colectivos.

El colectivo té el dret (o l'obligació) de passar per sobre dels vianants que creuen en vermell, i si creues en verd també. A més n'hi ha centenars, són força antics i fan molt de soroll quan passen. Ja veurem si “agafem” un o no.