El gegant del sistema solar

Júpiter és un dels planetes més brillants del cel nocturn i només el supera Venus. És el planeta més gran del Sistema Solar, amb quasi 70.000 km de ràdio (la Terra té 6.000 km) i es troba a una distància del sol 5,2 vegades més gran que la Terra. Molt lluny.

Al article d'observació de Júpiter tens els detalls per localitzar-lo i veure'n els seus satèl·lits galileans, els descoberts per Galileu.

Galileu va observar per primera vegada les llunes de Júpiter el 7 de Gener de 1610 a través d'un telescopi que es va muntar ell mateix. Al principi va pensar que es tractava de tres estrelles properes a Júpiter, que formaven una línia que travessava el planeta. La següent nit, aquestes estrelles semblaven haver-se mogut en la direcció errònia, cosa que va cridar la seva atenció. Galileu va continuar observant aquestes estrelles i Júpiter durant la setmana següent. L'11 de Gener va aparèixer una quarta estrella. Després d'una setmana, Galileu havia observat que les quatre estrelles mai no abandonaven el veïnatge de Júpiter i semblaven moure's amb el planeta, canviant la seva posició respecte a les estrelles del fons.

Galileu va determinar que el que havia estat observant no eren estrelles, sinó cossos planetaris que estaven en òrbita al voltant de Júpiter. Galileu va publicar les seves observacions a Sidereus Nuncius al març de 1610, i va cridar originalment a les llunes de Júpiter "Planetes Medicians", en honor de la família Medici. A més es va referir a les llunes de forma individual mitjançant els números I, II, III i IV.

La composició de Júpiter és similar a la del Sol, principalment hidrogen i heli. A mesura que baixem per l'atmosfera, la pressió i la temperatura augmenten i comprimeixen l'hidrogen gasós en un líquid. Això dóna a Júpiter l'oceà més gran del sistema solar, un oceà fet d'hidrogen en lloc d'aigua. Els científics creuen que, en profunditats potser a mig camí cap al centre del planeta, la pressió es torna tan gran que els electrons són expulsats dels àtoms d'hidrogen, fent que el líquid sigui conductor elèctric com el metall.

Com a gegant gasós, Júpiter no té una superfície real. El planeta és principalment gasos i líquids arremolinats. Si bé una nau espacial no tindria on aterrar a Júpiter, tampoc podria volar il·lesa. Les pressions i temperatures extremes a l'interior del planeta aixafen, fonen i vaporitzen les naus espacials que intenten volar cap al planeta. Fins i tot abans darribar a la zona liquada, la qual no està ben definida.

Un dels efectes que exerceix un camp gravitatori (o deformació de lespai-temps) intens, sobre els cossos és que, la diferència de la intensitat en els extrems oposats del cos causa la deformació daquest. A mesura que el cos gira sobre si mateix (rotació) la deformació es desplaça a l'eix entre el satèl·lit i el planeta i això provoca un escalfament a l'interior del satèl·lit.

El cas més notable d'escalfament per marea és el del satèl·lit més intern de Júpiter, Io. És el cos conegut més volcànic de tot el Sistema Solar, posseeix abundants cràters i al seu interior s'assoleixen temperatures de l'ordre de 2000K. Les forces de fricció fan que l'interior estigui parcialment fos i les pressions generen el bolcat de la matèria a la superfície, creant els volcans i una superfície canviant, basada en sofre.

Aquest és el mateix efecte que, prop d'un forat negre, s'intensifica enormement i les força de marea són tan extremes que es coneix com a espaguetització, ja que el cos es deforma com un espaguetti seguint la deformació exagerada de l'espai-temps, o bé , entenent que la força gravitatòria en un extrem del cos és més gran que en l'altre extrem i creant un estirament.

La Manxa Roja de Júpiter és un anticicló el·líptic, d'uns 16.000 km. No se sap a què és degut el color vermellós. Es creu que la tempesta actual té uns 150 anys i que observacions prèvies corresponen a altres anticiclons diferents ja que es degraden i es reprodueixen. El motiu pel qual duren tant de temps és perquè no hi ha una superfície sòlida que la desgasti per fregament; res no s'oposa al seu moment angular.